Manifest

Corre la llengua, si corres tu!

Sovint, l’ús d’una llengua depèn de dues grans forces: el seu reconeixement legal i el valor social que se li atribueix. Malauradament, en molts territoris de parla catalana, excepte Andorra, el català encara no gaudeix d’un reconeixement complet, ni tampoc és sempre percebut com una eina per millorar socialment. Això fa que, tot i el seu valor cultural i humà, el català visqui moments de fragilitat.

Però, lluny de resignar-nos, ens podem fer diverses preguntes senzilles però poderoses: per què parlem català? I per què el volem aprendre, practicar i transmetre?

Parlem català perquè és la llengua pròpia del lloc on vivim. Conèixer-la ens ajuda a entendre millor la realitat que ens envolta i ens connecta amb la història, les tradicions i els valors de la nostra comunitat.
Perquè parlant en català, no només comuniquem idees. També establim vincles. Sigui quin sigui el nostre origen, parlar català ens fa partícips d’un projecte compartit, ens ajuda a conèixer gent, a formar part d’entitats i col·lectius, i a construir junts una ciutat cohesionada i acollidora.
Perquè parlant català amb naturalitat i sense canviar de llengua davant el castellà, no només reafirmem la nostra identitat, sinó que també ajudem a normalitzar-ne l’ús en tots els àmbits.
Perquè a través del català accedim a una cultura rica i diversa: música, literatura, cinema, teatre, cuina, ciència i tecnologia. Una cultura que s’expressa en una llengua mil·lenària i moderna alhora, que ha sabut obrir-se al món sense perdre les arrels.
Perquè a l’educació, el català hi té un paper fonamental. És la llengua que ens permet garantir igualtat d’oportunitats a tots els infants, joves i adults. Ens ajuda a créixer com a persones i com a societat.
Perquè el català és, també, la llengua que ens serveix per combatre el racisme i la discriminació. Si no parlem en català a una persona que no coneixem és com si creguéssim que aquesta persona no pot saber-la o aprendre-la. Parlar-li en català, en canvi, és una manera de reconèixer-li la seva capacitat i que pot formar part de la nostra comunitat lingüística.
Perquè parlar en català amb tothom ajuda que les persones que encara no el dominen el puguin practicar. I, al mateix temps, empeny a qui encara no el sap parlar a aprendre’l. I, a més, fa saber a qui us parla que nosaltres som d’aquí i, per tant, no cal que us parli en una altra llengua.
Perquè parlar en català contribueix a la seva vitalitat. Quan l’utilitzem amb tothom, estem fent possible que altres persones el practiquin, el coneguin i l’estimin. Així, pas a pas, dia a dia, fem que el català visqui amb força.

El futur del català no depèn només de lleis o institucions. Depèn també de nosaltres, de la nostra actitud i de la nostra voluntat de fer-lo present a la vida quotidiana. Per això diem: corre la llengua, si corres tu!

Fem-la córrer per fer-la créixer, compartim-la, estimem-la!